Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant [...]
Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l'adjectiu hi concorda en masculí plural. Per exemple:
En aquest carrer hi ha cotxes i furgonetes abandonats.
S'han comprat un tamboret i una cadira rústics.
Ara bé, si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un [...]
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple [...]
A l'hora d'establir comparacions es poden fer servir les locucions següents: en comparació a, en comparació amb, en comparació de, per comparació a i per comparació amb. Així, es pot dir:
És una platja tranquil·la en comparació a les del voltant.
Aquesta camisa és més gran en comparació amb [...]
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
La construcció altres + numeral (per exemple,
altres dos) no és adequada en català. Es pot fer servir la construcció numeral + més (dos més) o bé la construcció numeral + altres + nom (dues altres coses). Per exemple:
Han arribat dues noies més.
Avui hem escrit cinc articles. Demà n'escriurem [...]
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]