f 1 devoció. Devociones religiosas, devocions religioses. 2 fig [afición] devoció, afecció, inclinació. 3 [costumbre] costum m, habitud, hàbit m. Tiene por devoción levantarse temprano, té per costum llevar-se aviat. 4 estar a la devoción de alguien fig i p fr estar al servei d'algú. 5 no le tengo [...]
Dret que un treballador pot fer valer davant d'un nou marc jurídic perquè el costum l'ha fixat o perquè ha estat reconegut per un conveni col·lectiu o per l'empresari. [...]
Atreure, el falconer, un ocell de caça llançant el lloure a terra després d'haver-lo fet girar subjectant-lo per la corda i fent el so que l'ocell relaciona per costum amb el lloure. [...]
v intr 1 degenerar. 2 fig degenerar. Els costums han degenerat, las costumbres han degenerado. 3 degenerar en degenerar en. Un costum que ha degenerat en vici, una costumbre que ha degenerado en vicio. [...]
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.
f 1 [uso] usança. 2 a usanza a la manera, segons el costum (o els costums). A la antigua usanza, a la manera antiga. A la usanza oriental, segons els costums orientals (o d'orient). [...]
Costum de la vigília del Diumenge des Be en què la família de s'homo des be vetlla l'anyell, ben net i preparat per sortir l'endemà, a la posada o casa que tenen dins el poble. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
costum. esma, en certes frases. Fer una cosa d'esma. automatisme Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.