de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.
També té altres significats, alguns dels quals són en sentit figurat: Va descobrir el fons del seu cor, La Maria té un bon fons, el fons de la qüestió, etc.
Així, doncs, per extensió de significat, l'expressió tocar fons equival a estar molt abatut per algun motiu. Exemples:
La mort de la seva [...]
/a, sant/a, etc., no formen part del nom i no es tenen en compte.
En els cognoms compostos en què el segon element, en majúscula, està unit al primer per
un guionet, es considera que el guionet fa de frontera de
mot. Així doncs, cal considerar que els noms propis compostos estan
formats per dos mots [...]
. Igualment, s'escriuen en majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriuria
el mot o el sintagma que abreugen.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels dies, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs [...]
ara personal, cos, plantilla, població, equip, etc. Així doncs, en comptes de dir:
Les funcions dels auxiliars de l'Administració de justícia.
Els assessors s'hi han deixat la pell.
El nombre d'aturats ha augmentat.
Els ciutadans s'han revoltat.
Els metges no saben quin és el diagnòstic.
Els [...]
el conte de mai no acabar. / La situació es repeteix una i altra vegada.
No volíeu un canvi? Doncs més del mateix.
No volíeu un canvi? Doncs si no vols brou, tres tasses.
Ell sempre torna amb més del mateix.
Ell sempre torna amb la mateixa cançó. / Ell sempre surt amb el mateix una i altra [...]
part. Així doncs, en comptes de dir:
dades de l'interessat o de la interessada
el o la representant d'aquest departament
el o la demandant
l'arrendatari o l'arrendatària
segons el context és més recomanable dir:
dades de la persona interessada
la persona representant d'aquest departament
la part [...]
haver-hi força dates i cal ser rigorós). En aquest cas, doncs, s'escriu l'any complet per evitar malentesos.
En els noms de celebracions, actes de tota mena i en algunes dates és habitual ometre les dues primeres xifres de l'any. L'ús estès de l'apòstrof per indicar l'omissió de les dues primeres xifres [...]
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de [...]
Fitxa
56/6Darrera versió: 28.05.2020
Títol
Conjunció i entre cognoms
Resposta
Molts catalans posen una i llatina entre els seus cognoms; per exemple: Jordi Soler i Martí o Maria Secanell i Peris. Però també n'hi ha d'altres que no hi posen la conjunció i; per exemple: Antoni Puig Roca o Carme Torres Coromines.
Posar una i entre els cognoms depèn del costum o la preferència de cadascú, no hi ha cap norma gramatical que obligui a posar-la o a prescindir-ne. No és, doncs, una particularitat de la llengua catalana com a tal, però sí un costum molt arrelat. Així ho han fet molts catalans il·lustres, com ara Antoni Rovira i Virgili, Jordi Rubió i Balaguer, Josep Pous i Pagès.
D'altra banda, posar la conjunció i entre els cognoms és molt útil per evitar confusions quan els cognoms coincideixen amb un nom de fonts. Per exemple, en el nom Pere Lluís i Rius, la i ens informa que Lluís és el primer cognom, i que no es tracta d'un nom compost com Pere Lluís, seguit d'un sol cognom.