fa servir sinó que. Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.
Si es reforça el primer membre amb adverbis o locucions com únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic. Per exemple: No solament era una persona [...]
Per expressar el sentit de costi el que costi, sense possibilitat d'opció, en català se solen fer servir, segons el context, les expressions tant sí com noo bé peti qui peti, entre d'altres. Per exemple:
Hem d'aconseguir una altra invitació al concert, tant sí com no.
Peti qui peti, aquesta [...]
A l'hora de traduir l'expressió en su defecto, segons el context, es pot optar per alguna de les expressions següents: sino n'hi ha, quan no se'n tingui, si de cas hi manca, si hi manca, sino hi és osino és possible. Cal tenir en compte que l'expressió en el seu defecte no és vàlida. Així, es [...]
, Síono?, Sí que ho sap;
amb el significat d''afirmació': donar el sí, comptar els sís i els nos.
S'escriu si, sis en els casos següents:
quan és un pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix;
quan és una conjunció: Digues si vols venir, Si que plou!;
quan fa referència a la nota [...]
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions sino és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré [...]
Els adverbis enrere i endarrere s'escriuen amb -e final, així com l'adverbi o preposició rere. Per exemple:
Tira't enrere sino vols caure cingle avall. (i no enrera)
Han quedat endarrere i no els hem vist més. (i no endarrera)
Empitjora dia rere dia. (i no rera)
Les variants enradere (o [...]
Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:
La meva llibreta és al costat de la seva.
No sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.
En canvi, si [...]
De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:
Sempre parlen de si els renovaran el contracte ono.
S'interessen sobre on hi ha més corrupció política [...]
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com osi. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! oSi que és beneit! oSi que [...]