Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).

La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:

Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!

També es pot fer servir la locució conjuntiva si que, amb la qual s'emfasitza una oració que denota sorpresa, queixa, lamentació o ironia. Per exemple:

Ara pla! Si que la farem bona!
Si que triga... Vols dir que se'n recorda?

En canvi, l'adverbi afirmatiu sí, que duu accent diacrític, s'usa per respondre afirmativament a preguntes. Per exemple:

Pregunta: Què dius? Que triga?
Resposta: Sí que triga, sí o Sí, triga molt.

Tal com es veu en els exemples anteriors, i a diferència de la conjunció si, el sí afirmatiu se separa del verb amb una coma o bé necessita la conjunció que. Per exemple:

Va contestar que sí que venia (i no Va contestar que sí venia)
Això sí que t'ho pots permetre (i no Això sí t'ho pots permetre).