Catalunya del Nord
La denominació Catalunya del Nord (i no Catalunya Nord) és la que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l'Estat francès en virtut del Tractat dels Pirineus (1659).
[...]
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica del Congo. El codi ISO que representa aquest país és CD.
[...]
L'adjectiu que significa relatiu o pertanyent al Pakistan o als seus habitants és pakistanès, pakistanesa. La forma paquistanès, paquistanesa no és adequada en català. [...]
Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:
matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
tarda [...]
Millars
Alt Palància, l': de l'Alt Palància
Alt Vinalopó, l': de l'Alt Vinalopó
Alzira: alzireny -enya, alzirenc -enca
Baix Maestrat, el: maestratenc -enca
Baix Segura, el: del Baix Segura
Baix Vinalopó, el: del Baix Vinalopó
Borriana: borrianenc -enca, borrianer -era
Camp de Morvedre, el: morvedrí -ina [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d [...]
El participi del verb cobrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:
cobert (i no cobrit)
descobert (i no descobrit)
recobert (i no recobrit)
[...]
El participi del verb obrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:
obert (i no obrit)
entreobert (i no entreobrit)
reobert (i no reobrit)
[...]
El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)
[...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.