sense data: s/d
decret: D
decret legislatiu: DLEG
decret llei: DL
reial decret: RD
reial decret legislatiu: RDLEG
reial decret llei: RDL
delegació: del.
per delegació: p. d.
denominació d'origen: d. d'o., DO
departament: dept.
derogatori, derogatòria: derog.
descansi en pau (o en pau des [...]
facsímil: facs.
factura: fra.
la meva factura: m/fra
facultat: fac.
fascicle: fasc.
a favor de: f/
a favor meu: f/m
al meu favor: m/f
ferrocarril: FC
festiu: fest.
fidelitat sense fils (wireless fidelity): Wi-Fi
figura: fig.
finca: fca.
foli: f., F
forestal: for.
formació professional [...]
ibídem: ib., ibíd.
id est ('és a dir'): i. e.
ídem: íd.
Il·lustre Senyor: I. Sr., Il·ltre. Sr.
Il·lustre Senyora: I. Sra., Il·ltre. Sra.
Il·lustríssim Senyor: Im. Sr., Il·lm. Sr.
Il·lustríssima Senyora: Ima. Sra., Il·lma. Sra.
import: imp.
impost: impt.
impost sobre activitats econòmiques [...]
pagament: pag.
pagament immediat: p. i.
pagaré: p/
pàgina: p., pàg.
paquet: paq.
parada: par.
parcel·la: parc.
particular: part.
partida: part.
passat: pt.
passatge: ptge.
passeig: pg.
en pau descansi (o descansi en pau): EPD
pavelló: pav.
pes brut: p. b., PB
pes net: p. n., PN
petita i mitjana em [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
taló: t/
el meu taló: m/t
tarifa: t.
tarifa corrent: t. c.
tarifa especial: t. e.
tarifa general: t. g.
taxa anual equivalent: TAE
tecnologies de la informació i la comunicació: TIC
telèfon: tel.
telegrama: telegr.
televisió: TV
televisió digital terrestre: TDT
tercer: 3r, 3r., 3.r
terce [...]
L'apostrofació davant de sigles i acrònims varia d'acord amb la manera com es pronuncien aquestes abreviacions: com si fossin mots (pronunciació sil·làbica: IVA, INCAVI) o lletra per lletra (pronunciació lletrejada: UGT, NBA).
Pronunciació sil·làbica
En el cas de les sigles i els acrònims que es [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.