Amb els mots privadesa i privacitat es pot designar la condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de la persona afectada.
De tota manera, en altres casos són més adequats els mots [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
d'acció social
En canvi, les denominacions de fons de suport econòmic singulars van amb majúscula inicial en tots els elements (excepte els articles i les preposicions). Per exemple:
Fons Pitiús de Cooperació
Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar
Fons Europeu de Desenvolupament Regional [...]
Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos.
Els noms i els adjectius acabats [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo
[...]
Per designar el petit llum de butxaca format per una capsa, on van allotjats una pila o més acumuladors recarregables, una bombeta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor, es fan servir els noms llanterna i lot. Per exemple:
Els que vulguin fer nit a la casa hauran de dur una [...]
Amb l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació s'ha generalitzat l'ús del terme globalització, que designa el procés pel qual un fenomen polític, econòmic, social o cultural esdevé d'àmbit universal.
La possibilitat que aquest terme fos un anglicisme encobert, derivat de [...]
, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant de e, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de [...]
Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
També hi ha altres connectors que també [...]
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.