passos (plural de pas) passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt [...]
lliurar' o 'que es pot entregar'. Per exemple:
Malgrat que els treballs que teníem pendents són lliurables a partir de demà, encara els vull repassar i esperaré fins a l'últim moment.
Aquesta comanda entregable a partir de les quatre ja està a punt.
Cal tenir en compte que, en canvi, aquests adjectius [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
confidencialitat.
En canvi, la denominació criptografia designa el
conjunt de tècniques d'encriptació de missatges en què, a diferència de l'esteganografia, s'usa una clau i algoritmes per transformar un
missatge per tal que tingui una aparença irreconeixible. El missatge original es pot recuperar amb l [...]
La denominació habitual d'aquest país és Saint Kitts i Nevis, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Federació de Saint Cristopher i Nevis.
El codi ISO que representa aquest país és KN.
[...]
La denominació habitual d'aquest país és São Tomé i Príncipe, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Democràtica de São Tomé i Príncipe.
El codi ISO que representa aquest país és ST. [...]
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere dei: clixé, guix [...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Canàries són els següents:
Palmas, Las: de Las Palmas
Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.