L'expressió deguta és una locució causal i equival a 'a causa de' o 'perquè'. Va seguida d'un sintagma nominal o d'una oració encapçalada per el fet que. Per exemple:
La festa es va suspendre deguta la pluja.
Degut al fet que s'esperava mal temps, va caure el nombre de reserves hoteleres.
D [...]
Les sabates que en castellà es coneixen amb el nom de merceditas, en català s'anomenen mercenetes.
Les mercenetes són unes sabates de saló amb una corretja que subjecta el peu passant per sobre de l'empenya. El seu nom té l'origen en el diminutiu català del nom de Mercè i és deguta la reina [...]
a taula a la taula
Aquesta expressió es construeix generalment sense article, a taula, especialment relacionada amb la idea de 'menjar' o 'àpat'. Per exemple:
El majordom no sabia servir a taula.
Aquell dia érem dotze a taula.
A les tres vam seure a taula.
Cal no confondre aquest ús amb l'ús que [...]
Amb el significat de 'a cada moment, sempre, a qualsevol hora', es pot utilitzar l'adverbi tothora o bé les locucions sinònimes a tota hora i a totes hores, però no a tothora. Per exemple:
Des d'aquell dia que penso en ella tothora.
En aquell restaurant hi ha cua a tota hora.
Em persegueix a [...]
La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l'oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a [...]
Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d [...]
Aquesta expressió fa referència a la venda de gènere sense envasar o sense empaquetar. Per exemple:
Tenim llegums a granel.
A la cooperativa pots comprar oli a granel.
Es ven vi a granel.
En canvi, a granel no té el significat d''en abundància o en gran quantitat'. Amb aquest significat es poden [...]
L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina [...]
La locució a preu fet es fa servir per indicar la manera de remunerar o de cobrar segons el treball realitzat i per un preu o quantitat fixats per endavant. Per exemple:
En Lluís treballa a preu fet.
També hi ha altres expressions amb el mateix significat, com ara a escarada, a escar, a escara [...]
L'expressió a base de significa 'prenent com a fonament'. Per exemple:
Ompliu la mànega de pastisseria a base de sucre, mantega i ous.
Aquest paviment està fet a base de formigó.
Cal tenir en compte que es fa un ús abusiu d'aquesta expressió en el sentit d'insistir o repetir-se una acció. En [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.