un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si [...]
notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals i col·loquials. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1) [...]
D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari dela llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental lae es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes dela [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals eoberta i ooberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes deela síl·laba inicial acabada en [...]
índexs
faxos
Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir dela forma llatina posterior LEDONE [...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
pronuncia u laode contradir i vocal neutra la primera ede entrepà) o bé no es neutralitza (es pronuncia olaode contradir i etancadala primera ede entrepà). En els registres formals, aquesta última solució, sense neutralització, és la més general.
Font: Gramàtica dela llengua catalana de l [...]
El plural demots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
Fitxa
6633/4Darrera versió: 17.09.2024
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.2.1)