FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'endarrerir o d'endarrerir-se; l'efecte. L'endarreriment d'un país. L'endarreriment de la ciència en un país. Hi ha hagut un endarreriment de feina que no sé com podrem remeiar. Rendes vençudes però no pagades. Cal pagar els endarreriments. endarreriment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conegut. Ell era allí una persona incògnita. Se li va presentar un incògnit. d'incògnit No volent fer-se conèixer, defugint d'ésser tractat com li correspon. El rei viatjava d'incògnit. En mat., quantitat inconeguda que cal determinar en un problema, una [...]
L'adjectiu que té com a significat 'no confusible' és inconfusible, i no inconfundible ni inconfondible. Així, cal dir:
Quan va telefonar la vaig reconèixer per la seva veu inconfusible.
El seu estil és inconfusible i el delata.
[...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
A l'hora de traduir l'expressió en su defecto, segons el context, es pot optar per alguna de les expressions següents: si no n'hi ha, quan no se'n tingui, si de cas hi manca, si hi manca, si no hi és o si no és possible. Cal tenir en compte que l'expressió en el seu defecte no és vàlida. Així, es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir la mesura d'un desig o d'una necessitat (d'algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més. Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben [...]
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.
El verb que cal fer servir per fer referència a dos cossos que topen és col·lidir o bé topar.
En català, no s'accepta la forma verbal col·lisionar.
[...]
L'adjectiu que té com a significat 'que tendeix a dissuadir' és dissuasiu, dissuasiva, i no dissuasori, dissuasòria. Així, cal dir:
El centre va aplicar mesures dissuasives.
Després d'un càstig dissuasiu, el noi no ho va tornar a intentar.
[...]
Fitxa
6633/3Darrera versió: 06.04.2021
Títol
Separació de mots a final de ratlla
Resposta
A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert (i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l'o-pinió.