Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al)
damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple:
Va caure damunt meu (o de mi).
Anava en contra seu (o d'ella).
Al costat d'aquestes construccions [...]
; gat, gata; camell, camella; cérvol, cérvola; elefant, elefanta; colom, coloma; corb, corba; pardal, pardala
De vegades, el fet d'afegir una a pot originar canvis ortogràfics en la forma femenina. Per exemple: gos, gossa; llop, lloba; ànec, ànega; lleó, lleona; paó, paona.
En altres casos, es forma [...]
no sexista del llenguatge es volgués evitar d'usar-lo es pot recórrer a la forma alcaldia.
S'observen altres usos. Hi ha ajuntaments i mitjans que usen la forma (la) tinent d'alcalde quan aquest càrrec l'ocupa una dona. D'altra banda, també hi ha un ús de tinent d'alcaldessa, tinenta d'alcaldessa en [...]
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d [...]
Per expressar el mètode ideat per Victor D'Hondt per distribuir els escons d'una circumscripció electoral es poden fer servir les denominacions fórmula D'Hondt o sistema D'Hondt (i no d'Hondt). Consisteix a dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura entre divisors successius (1, 2, 3 [...]
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
Quan s'ha de separar una adreça electrònica o d'Internet a final de ratlla, cal respectar els criteris següents. Se sol fer la partició:
? després d'una barra inclinada (/) o d'un punt (.);
? abans de la rova (@), en el cas de les adreces electròniques;
? i com a últim recurs, abans d'un [...]
Fitxa
8032/1Darrera versió: 16.08.2021
Títol
fórmula d'Hondt o fórmula D'Hondt?
sistema d'Hondt o sistema D'Hondt?
Resposta
Per expressar el mètode ideat per Victor D'Hondt per distribuir els escons d'una circumscripció electoral es poden fer servir les denominacions fórmula D'Hondt o sistema D'Hondt (i no d'Hondt). Consisteix a dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura entre divisors successius (1, 2, 3, etc.) fins al nombre d'escons de cada circumscripció, de manera que els escons es reparteixen, en ordre decreixent, entre les candidatures amb els quocients més elevats.
A vegades popularment s'hi fa referència com a llei D'Hondt o regla D'Hondt.
de girar a l'esquerra (i no Has de girar a la dreta en lloc d'a l'esquerra).
Has de menjar amb forquilla en comptes de fer-ho amb cullera (i no Has de menjar amb forquilla en comptes d'amb cullera).
A diferència dels barris perifèrics, en els cèntrics hi ha molts comerços (i no A diferència d'en els [...]
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
Fitxa
8032/1Darrera versió: 16.08.2021
Títol
fórmula d'Hondt o fórmula D'Hondt?
sistema d'Hondt o sistema D'Hondt?
Resposta
Per expressar el mètode ideat per Victor D'Hondt per distribuir els escons d'una circumscripció electoral es poden fer servir les denominacions fórmula D'Hondt o sistema D'Hondt (i no d'Hondt). Consisteix a dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura entre divisors successius (1, 2, 3, etc.) fins al nombre d'escons de cada circumscripció, de manera que els escons es reparteixen, en ordre decreixent, entre les candidatures amb els quocients més elevats.
A vegades popularment s'hi fa referència com a llei D'Hondt o regla D'Hondt.