FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
errada, una falta). Excuseu la meva tardança: no he pogut arribar abans. Tothom va excusar el teu oblit. Eximir. No podem excusar-nos de complir el nostre deure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veure, que expressa, que produeix, aquell estat. Fer una cara trista. Fer els ulls tristos. Un comiat trist. Una nova trista. Tenia el trist deure de portar-los aquesta nova funesta. Després ni us planyen: ja n'he fet la trista experiència. No gens alegre, sense cap animació. Una cambra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les forces. Li ha mancat el cor. Li ha mancat el terreny sota els peus. Fer actes contraris a alguna cosa. Mancar a la fe jurada, a la seva paraula, al deure. Ofendre algú, no tenir-li el respecte degut, no tornar-li el que hom li deu. No manquis mai als teus pares. No reeixir (en alguna [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
destinatari. Assentament al deure d'un compte. a càrrec de Perquè sigui abonat un import per. amb càrrec a Fent un càrrec a. Imputació, culpa que es fa pesar sobre algú. Fer càrrecs a algú. Hi ha càrrecs molt greus contra ell. Testimonis de càrrec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
món romà en temps de l'emperador Octavi. en pau [o en paus] Sense deure's res. No em deus res; quedem en paus. fer la pau Algú, guanyar en el joc el que hi havia perdut. fer la pau Algú, tornar a algú altre el mal que n'havia rebut. fer les paus Cessar d'estar barallats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Des del punt de vista del deure. perdre algú de vista Cessar de veure'l, de freqüentar-lo. Fa tres anys que l'he perdut de vista. perdre alguna cosa de vista Cessar de veure-la. tenir vista sobre un veí Tenir una obertura donant vista sobre la casa del veí. a vista d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé una mercaderia. Acabar bé, resultar bé, sortir bé una cosa. De bona manera, rectament, especialment d'una manera conforme al deure. Treballar bé. Cuinar bé. Un dinar ben cuinat. Cantar bé, ballar bé. Obrar bé, portar-se bé. Un orador que parla molt [...]
Fitxa
6242/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: déu o deu?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'altre, especialment els qui haurien d'anar d'acord. anar fora de camí Obrar erradament. anar pel camí dret Actuar sense desviar-se de la regla que traça el deure. Fer anar algú pel camí dret. donar un camí Donar una idea, una solució. fer algú el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú Fer que no es desviï de la regla que traça el deure. a dretes Deliberadament. de dret a En línia recta a, sense torbar-se. Me'n vaig anar de dret a casa seva. de dret a Anar, algú, de dret al seu negoci. Són paraules que van de dret al cor. de dret en dret De [...]
Fitxa
6242/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: déu o deu?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, déu-vos-guard (però: adeu, adeu-siau, pregadeu, semideu...).
S'escriu deu, deus en els casos següents:
amb el significat de 'font': una deu d'aigua, S'han eixugat les deus;
quan fa referència al nombre 10: Hi ha deu o dotze cadires, Sempre em posen deus;
quan és una forma del verb deure: Deu diners, Deus tenir gana;
quan és una forma del verb dar ('donar'): Deu-nos salut.