FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anyal solemne, que secelebra cada any amb cerimònies públiques. Usat molt rarament en aquest sentit, que és el semàntic. Cp. bianual o bisanual: que té lloc dues vegades l'any, biennal: cada dos anys, triennal, quadriennal, quinquennal, sexennal, septennal, decennal: cada deu anys, vicennal: que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, viscosa i densament pilosa i glandulosa, de fulles lanceolades enteres i capítols grocs de flors tubuloses, que es fa a les roques assolellades, emprada com a tònica i digestiva (Jasonia saxatilis o J. glutinosa). Fulles de te convenientment dessecades. Beguda que s'obté per [...]
La festa de l'Any Nou Amazic també és coneguda com a innayeroiḑn usggas (any nou o nit de cap d'any, respectivament). Relacionada amb el calendari agrícola, aquesta festa secelebra entre el 10 i el 15 de gener amb menjars típics, rituals d'auguris i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita fira, principalment de llepolies, que secelebra, en determinades diades tradicionals, en localitats valencianes. Berena festiva. [...]
Fitxa
6209/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa jueva, d'origen agrícola, en què secelebra, cinquanta dies després del segon dia de la festa de Pasqua, que Déu donà la Llei al seu poble en el Sinaí. Festa cristiana en què secelebra, el cinquantè dia comptant des del Diumenge de Pasqua, la vinguda [...]
pron pers 1 [acusativo reflexivo] es, se. El perro se pasea, el gos es passeja. 2 [con usted o ustedes] -vos, -se. Siéntese, siéntense, asseieu-vos (o assegui's), asseieu-vos (o asseguin-se). 3 [acusativo no reflexivo] hom, es, se. Se habla inglés, hom (oes) parla anglès. Se busca dependienta, es [...]
, etc. Però la forma aniversari s'utilitza especialment per fer referència a l'aniversari del naixement d'una persona: L'aniversari de la Clara és el 20 de maig.
L'onomàstica o sant al·ludeix a la festa del sant o santa del nom. Per tant, en una frase com En Jordi celebra l'onomàstica el 30 de novembre [...]
Fitxa
6209/3Darrera versió: 29.12.2021
Títol
Accent diacrític: és o es?
Resposta
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.