crits a la nit i es va espantar).
La tractaven de boja perquè deia que sentia veus del més-enllà (i no La tractaven de boja perquè deia que hi sentia veus del més-enllà).
D'altra banda, el verb sentir-hi és intransitiu (és a dir, no va seguit de complement directe) i fa referència al fet de posseir el [...]
en Guillem a penjar les garlandes.
Si no teniu diners, podeu ajudar-nos amb el vostre temps.
Ara bé, el verb ajudar també pot ser intransitiu i aleshores porta un complement introduït per la preposició a o en que indica l'afer en el qual es presta ajuda. Per exemple:
Aquest projecte ajudarà a [...]
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no [...]
El verb callar, en el sentit de 'no parlar, no dir res, guardar silenci', és intransitiu i no és acceptable utilitzar-lo pronominalment. Per exemple:
No hi va haver manera que callés (i no es callés).
Calleu ja i deixeu-me treballar (i no calleu-vos).
En canvi, el verb callar és transitiu quan [...]
escapar és intransitiu pronominal en els casos següents:
amb el significat d''algú, allunyar-se alliberant-se d'allò que el reté, d'un perill'. Per exemple: Una zebra s'ha escapat del zoo; Ahir es va escapar un ostatge.
i amb el significat de 'sortir, passar de manera involuntària, sense poder-ho [...]
El verb treballar és intransitiu amb el significat d'aplicar-se amb un esforç sostingut en l'execució d'una acció o d'una obra. Per exemple:
La Sílvia treballa a mitja jornada.
En Pere treballa molt i no té temps de preparar-se les oposicions.
Si es vol indicar que s'exerceix un ofici, una [...]
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
pronoms de tercera persona són el, la, els, les). És per això que els pronoms de tercera persona són els que fan dubtar més quan el verb va acompanyat únicament d'un complement. En aquests casos, cal saber si el verb és transitiu (i per tant porta un complement directe) o intransitiu (i per tant porta un [...]
Els mots o expressions amb sentit metalingüístic, és a dir, aquells sobre els quals es dona una informació lingüística, s'escriuen en cursiva. Per exemple:
El verb trucar és intransitiu, per exemple: He trucat a l'Andreu.
La partició sil·làbica del mot vosaltres és: vos-al-tres.
El topònim Múnic [...]
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.