11.
espellofar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la pellofa (d'una fruita o d'un llegum). Espellofar el blat. [...]
|
12.
rapejar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destriar la rapa (del raïm trepitjat) de la pellofa o de la molla. El vi, tenir gust de rapa. [...]
|
13.
picapoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cep d'una varietat que dona raïm blanc o negre de pellofa molt prima i molt saborós. Raïm de cep picapoll. [...]
|
14.
segó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pellofa de cereals, especialment de blat, molta, que se separa de la farina i es dona com a aliment al bestiar. [...]
|
15.
decorticar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Despullar de l'escorça, de la pell o pellofa. Decorticar una branca, un fruit, un gra. Decorticar un òrgan, una part del cos. [...]
|
16.
volva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula petita i lleu d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire, en un líquid. Tenir una volva a l'ull. Un líquid ple de volves. Filament, pellofa, etc., diminuts. Una volva de segó. Floc de neu. Quina nevada! Mira com cauen [...]
|
17.
raspa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina semblant a una llima, de dents piramidals o còniques especialment sortints, que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics. Arròs del qual no es pot llevar la pellofa. Minyona de servei. [...]
|
18.
plom
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pescar. Peça de plom emprada com a pes en una balança. Fusible, especialment en una instal·lació elèctrica domèstica. S'han fos els ploms. En numism., objecte en forma de moneda. Pellofa 2 . [...]
|
19.
frare
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
produeix a l'angle interior d'un quadern en l'acció de plegar-lo. Defecte que es produeix en fer una mitja quan es deixa un punt sense collir. Joguina que es fa tallant l'extrem d'una fava i traient-ne el gla de manera que la pellofa imita la caputxa d'un frare. Escalfallits. Fraret 1 [...]
|
20.
anou o nou?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous.
La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari [...]
Fitxa 7357/3Darrera versió: 21.09.2022Títolanou o nou?RespostaPer designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous. La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari normatiu, té un ús molt estès i es documenta en diversos diccionaris. ClassificacióCategoria
Lèxic
.Lèxic general
|
Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous.
La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari normatiu, té un ús molt estès i es documenta en diversos diccionaris.