Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.

Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos següents:

1. Quan el complement de l'adjectiu és paral·lel a l'altre element de la comparació:

L'Aina s'ha comprat una bicicleta diferent de la meva (o L'Aina s'ha comprat una bicicleta diferent a la meva).

2. Quan el complement de l'adjectiu és una oració subordinada introduïda pel relatiu com:

Llavors la casa era molt diferent de com la veiem ara (o Llavors la casa era molt distinta a com la veiem ara).

En canvi, es fa servir la conjunció que en els contextos següents:

1. L'ús de la conjunció que és preferible a l'ús de la preposició de quan no hi ha coincidència entre el dos termes de la comparativa:

En Ferran té un caràcter distint que el seu pare.

En aquests casos, a més, és obligatori l'ús de la conjunció que en lloc de la preposició de si el contrast s'estableix entre sintagmes preposicionals o adverbis:

El ritme de vida a l'estiu és diferent que a l'hivern.
Amb nosaltres es comporta d'una manera distinta que amb la mestra de l'escola.

2. En comparatives restrictives, en què els dos elements comparats són dues realitats diferents:

És diferent pagar un lloguer que una hipoteca.
És diferent si treballem junts que si ho fem individualment.