De vegades, un complement indirecte de tercera persona (singular o plural) es pot trobar a la mateixa oració en forma d'un sintagma introduït per la preposició a i també duplicat per un pronom (li o els).

Quan passa això, cal distingir dos casos diferents:

1. Si un verb porta un complement directe i un complement indirecte, en els registres formals cal evitar la duplicació amb el pronom, per bé que en els registres informals es tendeix a fer-la. Per exemple:

La Núria li va enviar un regal d'aniversari al seu pare (registres informals).
La Núria va enviar un regal d'aniversari al seu pare.

Cal recordar que, en el cas que el complement indirecte aparegui dislocat, en tots els registres hi apareix obligatòriament el pronom de represa. Per exemple:

Al seu pare la Núria li va enviar un regal d'aniversari.

2. Si un verb porta només el complement indirecte, el més habitual en tots els registres és que hi hagi duplicació pronominal, perquè sense el pronom la construcció pot resultar forçada. És el que passa en el cas dels verbs psicològics (agradar, molestar, preocupar, etc.), dels que expressen necessitat o obligació (tocar, caldre o fer falta) i dels verbs del tipus acudir-se, succeir, ocórrer o passar. Per exemple:

Aquest conte li va agradar molt a l'Andreu.
Aquest any li tocarà a l'Aleix ser delegat.

Això no obstant, quan el complement indirecte conté el mot tothom o un indefinit com algú, ningú o qualsevol, és més habitual l'absència del pronom. Per exemple:

Aquest conte agrada a tothom.

Com en els casos de l'apartat anterior, el pronom de represa apareix obligatòriament quan el complement indirecte està dislocat a l'esquerra (que és la construcció més habitual amb aquest tipus de verbs), o bé a la dreta. Per exemple:

A l'Andreu li va agradar molt aquest conte.
Aquest any li tocarà ser delegat, a l'Aleix.