Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.946

51. Oracions de relatiu: explicatives i especificatives / Oracions de relatiu: amb coma o sense coma? / Els turistes, que estaven marejats,... i Els turistes que estaven marejats...
Font Fitxes de l'Optimot
52. 'veure' o 'veure-hi'? / Pronoms sense valor sintàctic / Verbs amb pronom feble inherent
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir: No veu bé l'escenari des d [...]
53. Expressions lexicalitzades: una contra rellotge o una contrarellotge?, els sense papers o els sensepapers?
Font Fitxes de l'Optimot
a les persones sense papers) Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.1.2 i 4.3.3.2a)  [...]
54. Verbs de la tercera conjugació amb dues formes: amb -eix- i sense / acut o acudeix?, consenti o consenteixi?, ment o menteix?
Font Fitxes de l'Optimot
, és a dir, sense aquest increment. Aquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu acudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim [...]
55. Portem temps sense veure'ns o Fa temps que no ens veiem? / portar + expressió temporal
Font Fitxes de l'Optimot
fer servir el verb portar (o dur) seguit d'una expressió de temps i d'un sintagma adjectival o preposicional o bé d'un verb en gerundi, malgrat que aquesta construcció és més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple: Portem tres anys sense veure'ns. El meu fill portava mitja hora [...]
56. Mots compostos i prefixats: amb e- o sense e-? / infrastructura o infraestructura?, autostop o autoestop?
Font Fitxes de l'Optimot
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
57. Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el qui?; aquell que o aquell qui? / qui digui això o el que digui això?
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements. 1. Qui Es pot fer servir el relatiu qui. Per exemple: Qui digués això mentiria. Aquest pronom relatiu també pot anar precedit de [...]
58. Majúscules i minúscules d'entitats juridicopúbliques i religioses / Majúscules i minúscules de administració, govern, estat i església
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms administració, govern, estat i església s'escriuen amb majúscula inicial quan designen una institució concreta. Els adjectius i els complements del nom que els acompanyen, però, s'escriuen sempre amb minúscules. Per exemple: l'Administració catalana l'Administració local els òrgans de [...]
59. La negació expletiva ('sense valor negatiu') / 'Fes-ho abans que no vingui' o 'Fes-ho abans que vingui'?
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.  Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:  Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs [...]
60. a efectes de, a l'efecte de o als efectes de?
Font Fitxes de l'Optimot
a efectes de a l'efecte de als efectes de La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.  Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.) Per tant, cal [...]
Pàgines  6 / 295 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>