Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947

121. Plural de noms acabats en vocal tònica: 'sofans' o 'sofàs'?, 'bisturins' o 'bisturís'?
Font Fitxes de l'Optimot
122. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / consisteix en fer o consisteix a fer?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple: La democràcia consisteix en la participació del poble en la política. Ara bé, quan aquests [...]
123. maldecap o mal de cap?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents. Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple: Haver d'estar pels nens li representa un maldecap. La nova feina li porta molts maldecaps. En canvi, un mal de cap és, literalment, un [...]
124. Pronunciació de l i ll / llògic o lògic?
Font Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela: legítim [...]
125. Accentuació de formes antigues de topònims catalans / Tarraco o Tàrraco? / Barcino o Bàrcino?
Font Fitxes de l'Optimot
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament. Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així [...]
126. Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte / Què volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent? / La majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar?
Font Fitxes de l'Optimot
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple: La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
127. Usos de per davant de nom / Se'ls veu molt interessats per a la casa o Se'ls veu molt interessats per la casa?
Font Fitxes de l'Optimot
Es fa servir la preposició per (o les contraccions pel o pels, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents: 1. Complement de règim. Per exemple: Vam optar pel pressupost del primer pintor (el verb optar regeix per [...]
128. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja
Font Fitxes de l'Optimot
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja. El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent: Logronyo: logronyès -esa  [...]
129. Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges...
Font Fitxes de l'Optimot
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
130. Elia o Èlia?
Font Fitxes de l'Optimot
Èlia La síl·laba tònica d'aquest nom de persona és la primera, és a dir, es tracta d'un mot esdrúixol. Per tant, cal pronunciar-lo i escriure'l amb accent obert sobre la e: Èlia. [...]
Pàgines  13 / 395 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>