En l'àmbit de l'esport, l'expressió apretón equival a esprint en català i designa l'acceleració ràpida de la velocitat amb què un corredor intenta d'avançar els adversaris, especialment enla proximitat de la meta. Per exemple:
En Roc va guanyar la cursa gràcies a l'esprint final.
Aquesta [...]
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple:
La democràcia consisteix a fer que el poble participi enla política.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)
[...]
En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem [...]
l'última en/a/de llevar-se.
Va ser l'únic en/a/de no voler admetre que s'havia equivocat.
No obstant això, en registres formals és preferible fer servir les preposicions a o de. Per exemple:
Sigues el primer a tastar el nou menú de degustació.
Els últims d'arribar a la meta només rebran un diploma [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de [...]
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal)
c [...]
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
, vis-a-vis.
En canvi, s'escriuen aglutinats algunsmots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobò, cocou, oioi, tatà [...]
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple:
Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat.
Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
Posa la calefacció.)
Amb certs aparells i mecanismes, i també quan es parla d'un motor, també és possible fer servir encendre. Per exemple:
Encén el televisor, que fan les notícies.
[...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)