Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, si aquest element es pot pronominalitzar, aleshores deixa un pronom de represa en el lloc que ocupa habitualment.

A banda de l'aparició d'un pronom, de vegades, la dislocació d'un element també pot provocar que aquest element estigui introduït per la preposició de. L'aparició o no d'aquesta preposició depèn del tipus d'element dislocat i de si la dislocació és a la dreta o a l'esquerra.

1. Quan es disloca un nom o sintagma nominal no introduït per un article o un demostratiu, i aquest sintagma fa de complement directe (o també de subjecte d'una oració inacusativa), aleshores el pronom de represa és en. En aquesta casos, apareixerà la preposició de segons el tipus de dislocació de què es tracti:

a) Quan la dislocació és a la dreta, el sintagma nominal sempre està introduït per la preposició de. Per exemple:

En queden tres, de melons.
En trobo pocs, de bolets.

b) Quan la dislocació és a l'esquerra, la preposició de és optativa. De fet, segons els parlars hi ha més o menys tendència a encapçalar el sintagma dislocat amb la preposició de: sol aparèixer en nord-occidental, central i septentrional, mentre que no hi ha tanta tendència a posar-la en la resta de parlars. Per exemple:

(De) melons, en queden tres.
(De) bolets, en trobo pocs.

2. En canvi, quan es disloquen adjectius o sintagmes adjectivals, hi hagi el pronom de represa que hi hagi, és optatiu encapçalar l'element dislocat amb de, tant si es tracta d'una dislocació a l'esquerra com d'una dislocació a la dreta. Per exemple:

(De) llesta, ho era molt.
Hi va estar deu minuts ben bons, (d')inconscient.