El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:

Present d'indicatiu
pressento, pressents, pressent, pressentim, pressentiu, pressenten

Present de subjuntiu
pressenti, pressentis, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin

Imperatiu
pressent, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin

En canvi, els verbs assentir i dissentir són incoatius i, per tant, es conjuguen com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres formes de singular i la tercera de plural del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Així, el verb assentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:

Present d'indicatiu
assenteixo, assenteixes, assenteix, assentim, assentiu, assenteixen

Present de subjuntiu
assenteixi, assenteixis, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin

Imperatiu
assenteix, assenteixi, assentim, assentiu, assenteixin

A diferència dels verbs anteriors, el verb consentir es pot conjugar de dues maneres: com a pur (com dormir) i també com a incoatiu (com servir):

Present d'indicatiu
consento o consenteixo, consents o consenteixes, consent o consenteix, consentim, consentiu, consenten o consenteixen

Present de subjuntiu
consenti o consenteixi, consentis o consenteixis, consenti o consenteixi, consentim, consentiu, consentin o consenteixin

Imperatiu
consent o consenteix, consenti o consenteixi, consentim, consentiu, consentin o consenteixin