Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.950

171. 'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font Fitxes de l'Optimot
introduïda amb la conjunció que, i llavors la preposició de cau: Han posat en pràctica noves dinàmiques des que la presidenta va accedir al càrrec. Des que ha arribat la guàrdia urbana, la situació s'ha normalitzat. En registres informals pot ocórrer que no s'elideixi la preposició de davant de que: Des [...]
172. Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics
Font Fitxes de l'Optimot
aquest canvi pot ocasionar. Així, s'escriuen amb accent topònims com ara: coster de la Bóta Cóll roc del Cóm el Cós Jóc Móra d'Ebre bony de l'Ós barranc de l'Óssa Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)  [...]
173. índex de preus al consum o índex de preus de consum?
Font Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica Economia. Empresa
El terme índex de preus de consum designa l'índex calculat per l'autoritat estadística competent que mesura la variació dels preus dels béns de consum en un període determinat. Tot i que la forma índex de preus al consum és més utilitzada, lingüísticament resulta més adequat l'ús de la [...]
174. Sigla de associació de famílies d'alumnes / Plural de AFA
Font Fitxes de l'Optimot
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA. A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.  [...]
175. Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font Fitxes de l'Optimot
ha un únic nom masculí o femení per designar els individus dels dos sexes de cada espècie. Així, són masculins, per exemple, els noms corc, escarabat, rossinyol, gripau, tauró, cocodril, mico, etc. En canvi, són femenins els noms formiga, sargantana, granota, cadernera, oreneta, sardina, balena, mona [...]
176. ús de l'article en les comarques catalanes
Font Fitxes de l'Optimot
Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa. En alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
177. per tal de, per tal que
Font Fitxes de l'Optimot
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple: M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor. També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
178. Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font Fitxes de l'Optimot
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple: Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera) Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
179. La preposició de en les dislocacions / De melons, en queden tres o Melons, en queden tres?
Font Fitxes de l'Optimot
hi ha tanta tendència a posar-la en la resta de parlars. Per exemple: (De) melons, en queden tres. (De) bolets, en trobo pocs. 2. En canvi, quan es disloquen adjectius o sintagmes adjectivals, hi hagi el pronom de represa que hi hagi, és optatiu encapçalar l'element dislocat amb de, tant si es [...]
180. Règim dels adjectius diferent, distint / diferent a o diferent de?, distint a o distint de?
Font Fitxes de l'Optimot
Pàgines  18 / 295 
<< Anterior  Pàgina  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  Següent >>