Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.338

131. topònims i gentilicis del Principat d'Andorra
Font Fitxes de l'Optimot
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana Canillo: canillenc -a Encamp: encampadà -ana Escaldes-Engordany: escaldenc -a Massana, la: massanenc -a Ordino: ordinenc -a Sant Julià de Lòria: lauredià -ana  [...]
132. Essa sonora: pronunciació de derivats de dins i fons / Essa sonora: pronunciació de derivats amb trans- i sots-
Font Fitxes de l'Optimot
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo. La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
133. Pronunciació dels verbs adequar, liquar i obliquar / Com es pronuncien adequo, adeqües, adequa, adeqüen, adeqüi, adeqüis i adeqüin?
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong. En els registres formals, per tant, les formes verbals [...]
134. 'Brunyola' o 'Brunyola i Sant Martí Sapresa'?
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.  [...]
135. Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants / l'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc.
Font Fitxes de l'Optimot
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]
136. Com es diuen Nochebuena i Nochevieja en català?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella. Si no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents [...]
137. Els diftongs / Diftongs decreixents i diftongs creixents
Font Fitxes de l'Optimot
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents. Diftongs decreixents [...]
138. Es pot dir frapar i frapant en català?
Font Fitxes de l'Optimot
139. Guionet en els numerals compostos (cardinals i ordinals)
Font Fitxes de l'Optimot
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple: vint-i-cinc quaranta-set vuitanta-u tres-cents cinc-centes mil [...]
140. Ortografia de la essa sonora: s i z
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
Pàgines  14 / 234 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>