El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
El grup nn es presenta en els casos següents:
mots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.
altres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...); [...]
El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per [...]
En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
Fitxa
6597/5Darrera versió: 19.06.2023
Títol
Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Resposta
Baix Cinca: del Baix Cinca Benavarri: benavarrès -esa Calaceit: calaceità -ana Fraga: fragatí -ina Franja: franjolí -ina Llitera: lliterà -ana Matarranya: del Matarranya Ribagorça: ribagorçà -ana Tamarit: tamarità -ana Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
passos (plural de pas) passes (plural de passa)
Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt [...]
Fitxa
6597/5Darrera versió: 19.06.2023
Títol
Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent
Resposta
Baix Cinca: del Baix Cinca Benavarri: benavarrès -esa Calaceit: calaceità -ana Fraga: fragatí -ina Franja: franjolí -ina Llitera: lliterà -ana Matarranya: del Matarranya Ribagorça: ribagorçà -ana Tamarit: tamarità -ana Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana