En les oracions de relatiu, l'antecedent del pronom relatiu pot ser explícit o no. En el primer cas, l'oració relativa és adjectiva, i en el segon, és substantiva. Per exemple:

La casa que vull té una terrassa davant de mar (oració relativa adjectiva: l'antecedent del relatiu que és la casa).
El que vull no té preu (oració relativa substantiva: no hi ha cap antecedent explícit).

Quan el relatiu no té un antecedent explícit i equival a un conjunt de coses no específic, es poden fer servir les construccions el que, allò que o això que, que poden anar precedides de tot. Per exemple:

Allò que dius no té cap sentit.
Fes tot el que vulguis.

Cal recordar que l'expressió el què, formada per l'article el + el pronom interrogatiu què substantivat, no és adequada en aquests casos. Per exemple:

Demana-li el que necessitis (i no ...el què necessitis).