El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. En canvi, els pronoms el, la, els, les substitueixen un complement directe determinat. Per exemple:

La mare li dona l'esmorzar (La mare dona l'esmorzar a en Pau).
La mare el dona a en Pau (La mare dona l'esmorzar a en Pau).

En la majoria de parlars, el pronom li, quan es combina amb els pronoms de complement directe el, la, els, les, es transforma en hi i es col·loca darrere del pronom que representa el complement directe. Per exemple:

La mare l'hi dona (La mare dona l'esmorzar a en Pau).
La hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).
Els hi vull portar demà (Vull portar els regals a la Mònica demà).
Les hi portaré dijous (Portaré les arracades al joier dijous).

Això no obstant, quan el pronom femení singular la es combina amb la variant hi, és habitual elidir la a del femení: l'hi (en lloc de la hi). Malgrat tot, en els registres formals és preferible mantenir aquesta vocal i fer, per tant, la combinació la hi. Per exemple:

L'hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).
La hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).

Finalment, cal tenir en compte que, en valencià, el pronom li manté aquesta forma quan es combina amb qualsevol pronom de tercera persona en funció de complement directe. Ara bé, l'ordre de la combinació és el següent: primer el complement indirecte i després el directe. Per exemple:

La mare li'l dona (La mare dona l'esmorzar a Pau).
Li la deixaré jo (Jo deixaré la clau a la portera).
Li'ls vull portar (Vull portar els regals a Mònica demà).
Li les portaré dijous (Portaré les arracades al joier dijous).