Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.947

101. denominacions de la Micronèsia
Font Fitxes de l'Optimot
102. denominacions de la Xina
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina. El codi ISO que representa aquest país és CN. Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i [...]
103. Estalvi de la dièresi / Dièresi: excepcions
Font Fitxes de l'Optimot
, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme. 4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius. 5. En els mots duumvir, triumvir i derivats. Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de [...]
104. 'segur que' o 'de segur que'? / 'segur' o 'de ben segur'?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar el significat 'amb seguretat' o 'amb una seguretat absoluta' es poden fer servir les expressions següents formades a partir del mot segur: 1. de segur (que). Per exemple:  Si intervé en el col·loqui, de segur que ho farà molt bé.  Treballaré en una empresa que em pagarà molt bé; de [...]
105. 'tipus de' + nom en singular o plural? / 'Quin tipus de cotxe t'agrada?' o 'Quin tipus de cotxes t'agraden?'
Font Fitxes de l'Optimot
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple: Quin tipus de problema tens? Les dues classes de pastes són igualment bones. En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
106. Verbs de la tercera conjugació: amb '-eix-' o sense? / 'dissent' o dissenteix'?, 'bulleix' o 'bull'?, ''esculli' o 'escolleixi'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.  Un d'aquests verbs és [...]
107. por a o por de? / por (règim nominal)
Font Fitxes de l'Optimot
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple: Sempre ha tingut por de les abelles. Sempre ha tingut por a les abelles. La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir. La por a una revolta va obligar els senyors a cedir. En alguns contextos [...]
108. Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense. Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
109. Consonants nasals: grups -tn-, -tm- / Pronúncia de setmana i cotna: setmana o semmana?, cotna o conna?
Font Fitxes de l'Optimot
En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia de la t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena. Font: Gramàtica de la [...]
110. Funcions de la dièresi
Font Fitxes de l'Optimot
que no hi ha diftong En situacions en què la i o la u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i o la u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]
Pàgines  11 / 395 
<< Anterior  Pàgina  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  Següent >>