Quan s'escriu una data sencera o bé s'esmenta un any, es pot posar l'article el entre la preposició de i la xifra de l'any o bé ometre'l. Per exemple:
Viu al Pallars des de 1994 o bé Viu al Pallars des del 1994
27 d'octubre de 2019 o bé 27 d'octubre del 2019
Cal tenir en compte que quan l'any [...]
Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Sense preposició
L'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
L'expressió numèrica també [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
baleàrics hi ha noms que en tots els registres s'usen amb article general, i no amb el salat. Es tracta dels casos següents:
Els noms de les hores: les tres i deu.
Noms que formen part d'expressions temporals: al punt, a l'hora de dinar, el mes que ve, l'any 2020, l'endemà.
Noms que expressen entitats [...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia [...]
anys que estan casats.
Ja han passat quaranta anys des que es van casar. (i no Ja van quaranta anys de casats.)
Tampoc no són adequades les estructures en el que va de + expressió temporal ni en el que portem de + expressió temporal (en el que va de mes, en el que portem d'any, en el que va de segle [...]
'any o Podem triar dues festes l'any
En aquests casos, l'expressió de temps també pot anar precedida de la preposició per o de l'adjectiu cada. Per exemple:
Li paguen tres euros per hora.
Treballa vint hores cada setmana.
Podem triar dues festes cada any.
[...]
Una de les opcions per evitar l'ús de l'article neutre lo davant d'adjectiu en registres formals és l'ús del demostratiu allò.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció només és possible quan acompanya una oració relativa o un adjectiu modificat per un adverbi. En conseqüència, no s'ha [...]
En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.
Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per [...]
Cap d'Any (festivitat)
S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius de les festivitats cíviques, religioses o polítiques. Així, cal escriure amb majúscula Cap d'Any, que és la festivitat del primer dia de l'any: la festa de Cap d'Any, el dinar de Cap d'Any, etc.
Tot i que el dia de [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)