tipogràfics; per exemple, quan se'n fa un ús metalingüístic. Per exemple:
l'abreviatura pg. equival al mot passeig
Sigles
Una sigla s'ha d'escriure en rodona encara que correspongui a un sintagma que s'escriu en cursiva (perquè es tracta d'una denominació estrangera o per altres qüestions convencionals [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'apostrofació davantde les sigles que pronunciem combinant el lletrejament amb la pronunciació
sil·làbica segueix el criteri de les lletrejades, ja que ens basem en el contacte de l'article o la pre-
posició amb el nom de la lletra inicial.
el PCUS el pe-cus
l'MPOC l'ema-poc
la BDOL la [...]
adv i prep 1 enfrente, delante. Passeu davant, si us plau, pase usted delante, por favor. Era davant meu, estaba enfrente (o delante) de mí. Tinc la teva carta al davant mentre t'escric, tengo tu carta delante mientras te escribo. 2 [abans de] delante, delante de. Ella passà davant, ella pasó [...]
Manera d'executar una posició col·locant el peu de la cama de treball davantde l'altre peu o davant del cos, ja sigui a terra o en l'aire, també d'executar un moviment dirigint una extremitat cap endavant, o d'executar un pas fent servir el peu dedavant. [...]
Quan el verb pensar té el significat de 'tenir la intenció de', va seguit de complement directe, que pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:
Pensava dir-li la veritat tan bon punt arribés.
Pensava de dir-li la veritat tan bon punt arribés.
En canvi, amb els significats de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La traducció desigles formades en altres llengües planteja diversos problemes de solució com-
plexa, a causa sobretot de la seva gran proliferació, com a noms propis o com a noms comuns, i de
la necessitat immediata de trobar equivalències de les de procedència estrangera. [...]
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lexicalització desigles es produeix a causa de l'alta freqüència d'aparició, de l'analogia amb
altres paraules del mateix camp semàntic i de la necessitat de derivació. La lexicalització compor-
ta que una sigla s'incorpori a la llengua general com a paraula i que se sotmeti a les regles d [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles es poden formar de diverses maneres. Generalment, amb les lletres inicials dels mots
plens (noms, adjectius, verbs i adverbis).
ICS Institut Català de la Salut
IVAM Institut Valencià d'Art Modern
ERO expedient de regulació d'ocupació
De vegades també incorporen la inicial d'alguna [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)