Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.946

121. Ús de la partícula com per indicar exemples / com o com ara?
Font Fitxes de l'Optimot
s'utilitza reforçat amb altres elements: com ara, com és (o com són) o com és ara. Per exemple: Hi ha una exposició d'un gran pintor català com ara / com és ara / com és Miró. Hi ha una exposició de grans pintors catalans, com són Miró, Dalí, etc. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
122. Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v?
Font Fitxes de l'Optimot
Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte. Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots [...]
123. 'guanyar per' o 'guanyar de'? / 'perdre per' o 'perdre de'? / Verbs amb complement de mesura
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple: El concursant ha perdut de dos punts. El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos. El [...]
124. Règim verbal de afectar / li afecta o l'afecta?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona o la cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple: Aquella [...]
125. Plural de noms acabats en vocal tònica: 'sofans' o 'sofàs'?, 'bisturins' o 'bisturís'?
Font Fitxes de l'Optimot
pedigrí, pedigrís tabú, tabús xa, xas. Ara bé, cal tenir en compte que el mot maniquí fa el plural maniquins. També fan el plural amb la terminació -s alguns mots patrimonials com ara cru, crus; nu, nus; el nom de les lletres be, bes; ce, ces; etc., i alguns mots de categories no nominals quan són usats [...]
126. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / consisteix en fer o consisteix a fer?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen la preposició en, com ara basar(-se), complaure's, entossudir-se, consistir, interessar-se, invertir, vacil·lar, engrescar(-se) o capficar-se, entre molts altres. Per exemple: La democràcia consisteix en la participació del poble en la política. Ara bé, quan aquests [...]
127. Pronunciació de l i ll / llògic o lògic?
Font Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela: legítim [...]
128. Accentuació de formes antigues de topònims catalans / Tarraco o Tàrraco? / Barcino o Bàrcino?
Font Fitxes de l'Optimot
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament. Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així [...]
129. Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte / Què volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent? / La majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar?
Font Fitxes de l'Optimot
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple: La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
130. Guionet de exlibris: ex-libris o exlibris?
Font Fitxes de l'Optimot
Pàgines  13 / 395 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>