Cerca

Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.351

1. Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars
Font Fitxes de l'Optimot
2. Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià
Font Fitxes de l'Optimot
En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició. En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en [...]
3. Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Font Fitxes de l'Optimot
'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci). Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)  [...]
4. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots plans
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]
5. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots aguts
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]
6. Síl·laba tònica d'alguns mots / Desplaçament accentual en mots esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són: aurèola rubèola pneumònia isòbara vàlua període díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode) Font: Ortografia catalana de l'Institut d [...]
7. Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars. En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència. A més a més, en gironí es [...]
8. Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents: En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
9. Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics
Font Fitxes de l'Optimot
consonant. Per exemple: camps [m]  vessant sinistre [n]  molt perfumada [l]  El procés d'emmudiment de la consonant final no afecta en cap parlar els grups de consonants que no comparteixen el lloc o mode d'articulació. Així, en els casos següents en tots els parlars es pronuncien les dues consonants [...]
10. Participi d'alguns verbs acabats en '-ènyer': 'estrenyut' o 'estret'?
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple: constret (i no constrenyut) estret (i no estrenyut)  restret (i no restrenyut)  [...]
Pàgines  1 / 336 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>