Els articles i les preposicions, quan estan en contacte amb abreviatures, segueixen les regles ortogràfiques d'apostrofació, és a dir, es comporten com si els seguissin mots sencers.
Per exemple:
l'apt. 210 de Girona ('l'apartat')
nota de l'ed. ('l'editor')
l'Excma. Sra. ('l'Excel·lentíssima [...]
(rogent).
En canvi, s'escriu tx si la grafia es manté en les paraules de la mateixa família. Per exemple: despatx (despatxar), empatx (empatxar), esquitx (esquitxar).
En alguns mots amb -ig final la i del dígraf sona com a vocal: desig, mig, trepig. [...]
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocaldesuport. Per exemple:
Futur
concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran
perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran
batré, batràs, batrà, batrem [...]
, hi o hu seguides d'una altra vocal, ja que es pronuncien amb el so de i o de u lligat a la vocal següent i formen un so consonàntic i no pas vocàlic:
el ioga
el iogurt
el hierofanta
la iaia
la UEFA
la hiena
de iode
un cas de hieratisme
ve de Huelva
(però l'ió, l'iònic, perquè la i no hi fa de [...]
El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
Austràlia: australià -ana
Fiji: de Fiji
Guam (EUA): de Guam
Illa Christmas (Austràlia): de l'Illa Christmas
Illes Cocos (Keeling) (Austràlia): de les Illes Cocos
Illes Cook (Nova Zelanda): de les Illes Cook
Illes Marianes del Nord (EUA): de les Illes Marianes del Nord
Illes Marshall: de les Illes [...]
en què hi podria haver ambigüitat.
Cal tenir en compte, però, que l'adjectiu nord-americà, nord-americana pot referir-se també a una persona del Canadà (de la mateixa manera que, des del punt de vista geogràfic, té un abast més ampli que els Estats Units: El Colúmbia és un riu nord-americà).
[...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
Baixos): d'Aruba
Bahames, les: de les Bahames
Barbados: de Barbados
Belize: de Belize
Bermudes (Regne Unit): de les Bermudes
Bolívia: bolivià -ana
Brasil: brasiler -era
Califòrnia: californià -ana
Canadà: canadenc -enca
Colòmbia: colombià -ana
Costa Rica: costa-riqueny costa-riquenya
Cuba: cubà -ana [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).