FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir un gra, un abscés. Obrir una bèstia. Obrir-se el sostre. Obrir-se la terra. obrir en canal Obrir de dalt a baix. obrir la vena a algú Fer-li una sagnia. obrir-se les venes Fer-se rajar la sang per donar-se la mort. Una embarcació, desatracar. Serrar (fusta) al [...]
'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia (i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
[...]
Fitxa
7987/3Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars
Resposta
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)
felices
feroç
feroç
feroços
feroces
Així, cal dir:
un treballador eficaç, una treballadora eficaç, uns treballadors eficaços, unes treballadores eficaces
un nen feliç, una nena feliç, uns nens feliços, unes nenes felices
un animal feroç, una bèstia feroç, uns animals feroços, unes bèsties [...]
, no s'hi val, no és just, no pot passar, no pot ser, no pot anar ni amb rodes, no és tolerable, és impresentable, etc. Per exemple:
El que és inadmissible és que vulgui fer passar bou per bèstia grossa.
No és just el to que fa servir amb els companys de feina.
Permeti'm que li digui que no pot ser [...]
Per fer referència a un ésser mancat de bondat, de bones intencions, es pot dir ser una mala bèstia, ser un mala fe, ser un res de bo, ser una arracada, tenir un mal fons, tenir mala fe, etc., segons el context. Per exemple:
T'ha punxat la roda del cotxe: és una mala bèstia!
En el fons, crec que [...]
Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i nobrenar, pro, vritat, Tresa)
la pronunciació de la vocal neutra com a o tancada o u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple:colze,cotxe, nostre,genoll (i no colzo,cotxo,nostro,jonoll)
el tancament de e en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: dejú, gener, queixal, seixanta (i no dijú, giner, quixal, sixanta)
la realització com un diftong [aw] o [vocal neutra + w] de la o inicial (en determinats parlars occidentals i orientals). Per exemple: ofegar, oliva, olor (i no aufegar,auliva,aulor)
l'elisió de la vocal final en mots originalment esdrúixols acabats en la seqüència -ia àtona (en parlars baleàrics i septentrionals). Per exemple: bèstia, ciència, gràcia(i no besti, cienci i graci).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.4.2)