Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.

Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:

1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).

2. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.

3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Per exemple: sotssecretari, transsexual, transsiberià, Transsilvània, dessalar, dissort, etc. Passa el mateix en el cas de qualssevol i qualssevulla, en què la grafia ss és el resultat de la unió de la -s final de quals i de la s- inicial de se.