tant amb erra vibrant (com si es llegís roig sol). Així mateix, un compost com plats-i-olles escrit tot junt es podria llegir erròniament amb essa sorda.
Altres exemples d'aquest ús del guionet són:
alt-alemany, baix-empordanès, blanc-i-blau, caps-i-puntes, cinc-en-rama, entra-i-surt, mal-llevat [...]
, more't!
More't quan vulguis, ja ho tinc tot a punt.
Han canviat l'horari del tren i ara cada matí more't de son perquè t'has de llevar una hora abans.
Aquesta forma, però, no és pròpia de registres formals.
[...]
Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.
Aquests grups consonàntics es troben [...]
, dificultats, entrebancs, etc.' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. També és habitual que aquest verb vagi acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:
Tenia un bon panorama, però se n'ha sortit.
Se n'ha sortit, de tot aquell malson...
[...]
. Per exemple:
Sota la direcció de Jordi Borràs, ens endinsarem en el món de la fotografia.
La moda independent aterra a Catalunya gràcies a la dissenyadora de Manresa.
En canvi, la locució de la mà de, que també s'usa amb aquest sentit, no és normativa.
Per expressar que una cosa es produeix [...]
tens interès...').
Aquests participis solen aparèixer a principi de frase (tot i que també és possible trobar-los al final o al mig de l'oració) i concorden amb l'element que els segueix. De vegades, es reforcen amb les expressions un cop o una vegada. Per exemple:
Un cop arribats a aquest punt, toca [...]
Mai ha viatjat amb avió.
Ningú no ha portat els mapes que vam demanar. / Ningú ha portat els mapes que vam demanar.
Res no és gratuït, tot té un preu. / Res és gratuït, tot té un preu.
Tampoc no van envernissar la persiana del balcó. / Tampoc van envernissar la persiana del balcó.
Ni l'un ni l [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres. Per exemple:
L'alberg és massa lluny per a ells.
De sobte, tot va canviar per a ella.
És un recurs molt car per a la ciutat.
Per a la traducció de tot el text, una tarda [...]
El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l'adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa 'molt'. Aquest mot té dues formes de plural: gaires i gaire. En plural, generalment s'usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma [...]
referència a la substància que acompanya un aliment. En aquest cas, generalment s'usa la preposició amb, tot i que si es vol emfasitzar que l'aliment està inclòs en aquesta substància també es pot utilitzar la preposició en. Per exemple:
He preparat lluç amb suc per dinar.
He preparat lluç en suc per dinar.
[...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.