Enganxa
Voleu esborrar aquesta alerta?
Retalla
Voleu canviar la contrasenya?
Cerca
Segur que voleu sortir?
Desa
Assegureu-vos que...
Selecciona-ho tot / Esborra-ho tot
Esteu desconnectat/ada
Torna a l'inici
Quan es tracta d'opcions disponibles o d'accions el subjecte de les quals [...]
En català, per expressar concreció i omissió de tot allò que no és necessari, es poden fer servir mots com ara breu, curt, simple, senzill, concís, escarit, sobri o sec. Per exemple:
Hi havia tanta gent esperant que l'escriptora només em va poder fer una dedicatòria molt breu.
Ens va rebre amb [...]
coneixes?
Paral·lelament, també es pot reforçar l'afirmació amb la interjecció oi, que equival a 'sí' i que és pròpia de determinades zones del domini lingüístic: oi, i tant.
Aquestes dues formes són preferibles a la forma reduïda oi tant, tot i que també es documenta.
D'altra banda, hi ha altres [...]
La perífrasi acabar + gerundi expressa la finalització d'un estat o d'un procés que ha durat un cert temps. Per exemple:
Tots i els esforços que hi van dedicar, van acabar perdent la inversió.
Després de discutir tot el dia, van acabar donant-li la raó.
Aquesta perífrasi té un sentit semblant [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
regalem una tovallola de platja.
Pel que fa als altres usos del mot pack en sentit figurat, que s'han estès a partir del sentit originari de conjunt que forma un tot, també es poden traduir per paquet, entre d'altres opcions. Per exemple:
El paquet d'aventura / l'oferta d'aventura / l'opció d'aventura [...]
La paraula apretat, apretada no és admissible en català. Segons el context i els matisos que es vulguin expressar, caldrà fer servir altres opcions.
Així, per expressar la densitat d'activitat, de compromisos o, fins i tot, de persones en un lloc públic, es poden utilitzar les formes atapeït [...]
pròpies dels registres formals. Per exemple:
Te'n recordes de nosaltres?
Que te'n rius de mi?
Me'n penedeixo del que et vaig dir.
No te'n burlis del teu germà.
Col·loquialment, en alguns parlars aquests verbs fins i tot incorporen el pronom en prefixat (enrecordar o enrecordar-se, enriure o enriure's [...]
registres formals és preferible canviar la preposició en per a o de. Per exemple:
Hem de pensar a millorar el futur dels joves.
Mostra un gran interès de llegir l'obra.
De vegades també hi ha la possibilitat que el complement no sigui introduït per cap preposició. Per exemple:
Confiem tenir-ho tot [...]
En català, hi ha diverses formes equivalents a l'expressió del castellà callejón sin salida, com ara atzucac, cul-de-sac, carreró que no passa o carreró sense sortida. Així, doncs, es pot dir:
El mapa deia que anàvem bé, però vam acabar en un cul-de-sac.
Tot i que visc al centre, casa meva és en [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.