FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Tocar una bala el blanc. a tocar Molt a prop. Ésser, semblar, a tocar. Des d'on érem, Montserrat es veia a tocar. de mira'm i no em toquis V. mirar. fer tocar a algú amb la mà una cosa Donar-li'n proves evidents. tocar el botet a algú Fer-li dir el que volia tenir [...]
de Política Lingüística)
CNL Montserrat (Centre de Normalització Lingüística Montserrat)
En alguns casos les sigles es llegeixen com la successió dels noms de les lletres que les formen. Per exemple:
IPC (i-pe-ce)
ONG (o-ena-ge)
En d'altres, es llegeixen com un mot, per exemple:
IBI (impost [...]
Melo (de Ismael).
2. Més recentment, per influència forana, també s'han format hipocorístics mantenint la part inicial del mot. Per exemple: Cris (de Cristina), Montse/Muntsa (de Montserrat), Mati (de Matilde), Pura/Puri (de Purificació), Santi (de Santiago), etc.
[...]
, carro, serra; Montserrat, Ferran, Òrrius, etc.
A més a més de les indicacions anteriors, cal tenir presents altres pautes per a l'escriptura de r o rr quan el so de erra vibrant es troba entre vocals en mots derivats i compostos.
En els derivats i compostos formats a la manera culta (iberoromà [...]
pronom feble:
1. En les dislocacions: és a dir, quan es desplaça cap a la dreta o l'esquerra un element que aporta informació coneguda, es reprèn aquest element amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:
Els papers ja els he dut al despatx.
Hi aniré, a Montserrat.
Cal [...]
que s'hi presentin.
2. Pel que fa als cognoms, formalment n'hi ha que tenen terminació de plural, mentre que d'altres tenen gràficament forma de singular. Per exemple:
A la tauleta hi té llibres de Montserrat Roig i de Mercè Rodoreda.
Ahir van fer un reportatge sobre Lluís Companys i demà sobre Pau [...]
Fitxa
4261/3Darrera versió: 29.07.2014
Títol
plural de noms de lloc
els Vallesos o el Vallès?
Resposta
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.
Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.
La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.
Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.