Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). Alguns noms propis presenten un referent que indica pluralitat (ens associats, illes, serralades extenses: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps, els Estats Units d'Amèrica), encara que el nom propi comprengui el conjunt considerat com un ens individual.

Un cas particular que convé comentar és el del Vallès. El Vallès és un espai geogràfic únic, dividit administrativament. La denominació tradicional és el Vallès, que ja inclou ambdues comarques, l'oriental i l'occidental.

La forma pluralitzada, els Vallesos, és una solució d'un registre no formal que, habitualment, no s'ha d'emprar.

Precisament, si es vol fer referència solament a una part, es pot emprar el determinatiu oriental / occidental, i si es vol parlar de totes dues comarques, es pot emprar la denominació sense determinatiu (el Vallès), que és la que s'ha fet servir de manera genuïna i que equival a la forma pluralitzada.     

Plural de noms de persona: els Joseps Maries o els Josep Maria?   Plural de cognoms, dinasties i llinatges: els Àustries o els Àustria?