Les formes doblegar-se i plegar-se tenen significats diferents.
Els significats dels verbs doblegar i plegar tenen punts en comú. Concretament, hi ha un significat de plegar ('doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. de manera que les parts quedin superposades') que es basa en un dels [...]
En català es fa servir Pròxim Orient per fer referència a l'àrea geogràfica que inclou Israel, el Líban, Jordània, l'Iraq, Síria, Turquia, Aràbia i Egipte.
En canvi, l'Orient Mitjà és la zona que ocupa l'Iran, el Pakistan, l'Índia i els països limítrofs.
Finalment, l'Extrem Orient inclou la Xina [...]
El plural de alcalde president, alcaldessa presidenta és alcaldes presidents, alcaldesses presidentes.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Saint Vincent i les Grenadines.
El codi ISO que representa aquest país és VC.
[...]
El plural de director productor, directora productora és directors productors, directores productores.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple [...]
El plural de magistrat jutge, magistrada jutgessa és magistrats jutges, magistrades jutgesses.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
/context>
[...]
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, ii s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
Alaior: alaiorenc -a
Alaró: alaroner -a
Alcúdia: alcudienc -a
Algaida: algaidí -ina
Andratx: andritxol -a
Ariany: arianyer -a
Artà: artanenc -a
Banyalbufar: banyalbufarí -ina
Binissalem: binissalemer -a
Búger: bugerró -ona
Bunyola: bunyolí -ina
Calvià: calvianer -a
Campanet: campaneter -a
Campos: c [...]
Fitxa
6596/3Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de les Illes Balears
Resposta
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a
Alaior: alaiorenc -a Alaró: alaroner -a Alcúdia: alcudienc -a Algaida: algaidí -ina Andratx: andritxol -a Ariany: arianyer -a Artà: artanenc -a Banyalbufar: banyalbufarí -ina Binissalem: binissalemer -a Búger: bugerró -ona Bunyola: bunyolí -ina Calvià: calvianer -a Campanet: campaneter -a Campos: campaner -a Capdepera: gabellí -ina Castell, es: castellà -ana Ciutadella: ciutadellenc -a Consell: conseller -a Costitx: costitxer -a Deià: deianenc -a Eivissa: eivissenc -a Escorca: escorquer -a Esporles: esporlerí -ina Estellencs: estellenquer -a Felanitx: felanitxer -a Ferreries: ferrerienc -a Formentera: formenterenc -a Fornalutx: fornalutxenc -a Inca: inquer -a Lloret de Vistalegre: llorità -ana Lloseta: llosetí -ina Llubí: llubiner -a Llucmajor: llucmajorer -a Mallorca: mallorquí -ina Manacor: manacorí -ina Mancor de la Vall: mancorí -ina Maó: maonès -esa Maria de la Salut: mariando -a Marratxí: marratxiner -a Menorca: menorquí -ina Mercadal, es: mercadalenc -a Montuïri: montuïrer -a, montuïrenc -a Muro: murer -a Palma: palmesà -ana Petra: petrer -a Pitiüses, illes: pitiús -üsa Pobla, sa: pobler -a Pollença: pollencí -ina Porreres: porrerenc -a Puigpunyent: puigpunyentí -ina Salines, ses: saliner -a Santa Eugènia: taujà -ana Santa Margalida: margalidà -ana Santa Maria del Camí: santamarier -a Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina Santanyí: santanyiner -a Sant Joan de Labritja: santjoaner -a Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina Sant Lluís: lluïser -a Selva: selvatgí -ina Sencelles: senceller -a Sineu: sineuer -a Sóller: solleric -a Son Cervera: cerverí -ina Valldemossa: valldemossí -ina Vilafranca de Bonany: vilafranquer -a