El gentilici de la Comunitat Foral de Navarra és navarrès -esa.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Foral de Navarra és el següent:
Pamplona: pamplonès -esa
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A causa de, per culpa de. No hem sortit per mor de la pluja. Amb la intenció de, amb la finalitat de. No van de viatge per mor d'estalviar una mica. Si n'ha fet decoses per mor de quedar bé! [...]
Mijaran (o Mig Aran)
Naut Aran (o Alt Aran)
Val d'Aran (o Vall d'Aran)
Vielha (o Viella)
Vilamòs
Ara bé, en textos que emanen de l'Administració es fan servir només les formes araneses, que són les úniques formes oficials.
Quan els topònims inclouen una designació genèrica, aquesta es tradueix en [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Penedès és Torrelavit.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per dos topònims ben documentats històricament, Terrassola al segle XII i Lavit al segle X? és Terrassola i Lavit, ja que els nomsde municipis formats per [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davant d'una paraula que també comença amb el so dei.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els nomsde lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris [...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d [...]
Fitxa
6941/2Darrera versió: 27.02.2012
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
Resposta
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d'Albacete Ciudad Real: de Ciudad Real Conca: de Conca Guadalajara: de Guadalajara Toledo: toledà -ana
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
Fitxa
6941/2Darrera versió: 27.02.2012
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa
Resposta
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d'Albacete Ciudad Real: de Ciudad Real Conca: de Conca Guadalajara: de Guadalajara Toledo: toledà -ana