Àrea temàtica
Microbiologia i patologia infecciosa

ca - yersínia n f

Definició
Gènere de bacteris (Yersinia sp) de la família de les enterobacteriàcies, constituït per cèl·lules anaeròbies, la forma de les quals pot ésser de bacils rectes a coccobacils. Quan se'ls aplica la tinció de Gram, les cèl·lules (particularment en l'espècie Y. pestis) mostren una tinció bipolar. És immòbil quan creix a 37°C, però és mòbil si creix per sota de 30°C, excepte l'espècie Y. pestis, que no mostra mai motilitat. El gènere, que conté més de deu espècies, va definir-se a partir de tres espècies (Y. pestis, Y. pseudotuberculosis i Y. enterocolitica) que van segregar-se del gènere Pasteurella. Y. pestis és endèmica en diversos rosegadors i esquirols i pot passar als humans mitjançant la puça de la rata; causa la pesta, que pot manifestar tres formes clíniques: bubònica, pneumònica i septicèmica. Y. pseudotuberculosis s'ha aïllat del tracte intestinal de rosegadors i ocells. Els humans poden infectar-se per contacte amb aliments o animals infectats; causa una limfoadenitis mesentèrica, especialment en els infants, que manifesten símptomes com els d'una apendicitis. Y. enterocolitica és un important patogen invasiu de l'aparell digestiu, que té una major incidència en països freds. Causa diarrea, febre i dolor abdominal agut, que poden fer pensar erròniament en una apendicitis aguda i febre; de 2 a 6 setmanes més tard pot produir-se una artritis, que és una resposta immunitària a la infecció. Va considerar-se una única espècie amb una gran variació en les seves propietats. Les soques que eren bioquímicament atípiques es classifiquen ara en altres set espècies diferents: Y. aldovae, Y. bercovieri, Y. frederksenii, Y. intermedia, Y. mollaretii, Y. kristenseniir i Y. rohdei. Aquestes espècies poden causar infeccions extraintestinals i en les proves d'identificació poden confondre's fàcilment amb Y. enterocolitica.

Nota
La denominació yersínia prové del nom d'Alexandre J. E. Yersindel, bacteriòleg.