Àrea temàtica
Teledetecció > Banda de l'espectre

ca - banda S n f
ca - S n f sin. compl.
es - banda S
en - S band

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les microones, amb un interval de freqüències, segons l'IEEE, entre 2 i 4 GHz (longituds d'ona entre 15 i 7.5 cm).

La banda S es troba compresa entre la banda L i la banda C, i s'utilitza, en teledetecció, entre altres finalitats, en l'estudi dels núvols i les pluges, ja que presenta una atenuació mínima, i de la coberta vegetal i els sòls, si bé en aquest segon cas es limita a l'estudi de les capes superiors. També és utilitzada en aplicacions meteorològiques (precipitacions).

Alguns dels sensors que treballen en aquesta subregió espectral són: EKOR-A (Almaz-1), RA-2 (Envisat) i EKOR (Cosmos-1870).

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6