Àrea temàtica
Química analítica

ca - coprecipitació n f
es - coprecipitación n f
en - coprecipitation n

Definició
Precipitació simultània d'un compost normalment soluble amb un macrocomponent de la mateixa solució per adsorció, per inclusió isomòrfica, per atrapament mecànic o per oclusió.

Nota
La coprecipitació es pot produir de diferents maneres. Per adsorció superficial, en què la impuresa és un compost format pels ions adsorbits sobre la superfície del precipitat i els contraions que hi ha en la pel·lícula de líquid immediatament adjacent. Per inclusió isomòrfica, en què el coprecipitat té les dimensions i la composició adients per a incorporar-se en l'estructura cristal·lina del precipitat sense causar-hi tensions ni distorsions apreciables, és a dir, és capaç de formar un cristall mixt. Per atrapament mecànic o inclusió no isomòrfica, quan petites quantitats de la impuresa estan dissoltes en el precipitat. I, finalment, per oclusió, quan el contaminant es troba atrapat com una imperfecció dins del cristall del precipitat.

Per a reduir al mínim els efectes de la coprecipitació es recomana mantenir al mínim la concentració de la impuresa que coprecipita, efectuar el procés de precipitació en calent, fer la digestió del precipitat i controlar les condicions experimentals del procés de precipitació (temperatura, velocitat d'addició de l'agent precipitant, agitació de la solució, digestió del precipitat, etc.). En el cas extrem que la contaminació per coprecipitació sigui molt elevada, es dissol el precipitat i es repeteix el procés de precipitació, ja que les substàncies que coprecipiten restaran en una concentració molt petita.