Àrea temàtica
Química orgànica

ca - trans- pfx
ca - (E)- pfx sin. compl.
es - (E)- pfx
es - trans- pfx
en - (E)- pfx
en - trans- pfx

Definició
Forma prefixada que indica la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç doble o continguts en un anell i que es troben en sentits oposats respecte a un pla.

Nota
Per exemple, el trans-but-2-è té els dos metils en sentits oposats. Dels dos grups als quals es troba unit cadascun dels àtoms de carboni que participen en l'enllaç doble, el grup preferent és aquell que té l'àtom de nombre atòmic més gran. Si no és possible distingir-ho entre els àtoms units directament, cal comparar els àtoms que els segueixen fins a trobar un grup preferent.

La configuració trans s'oposa a la configuració cis.

Quan la forma trans- és ambigua per als alquens, se substitueix per (E)- (vegeu les imatges 1 i 2). La E d'aquest prefix prové de la denominació alemanya entgegen ('oposat').

Quan trans- i (E)- no funcionen com a prefixos sinó com a paraules independents amb valor d'adjectiu s'escriuen amb cursiva i sense guionet i, en el cas de (E)-, també sense parèntesis.

Vegeu cis-.