Àrea temàtica
Química física

ca - energia de Helmholtz n f
ca - energia lliure de Helmholtz n f sin. compl.
ca - funció de Helmholtz n f sin. compl.
es - energía de Helmholtz n f
es - energía libre de Helmholtz n f
es - función de Helmholtz n f
en - Helmholtz energy n
en - Helmholtz free energy n
en - Helmholtz function n
sbl - A
sbl - F

Definició
Variable extensiva associada al treball útil màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar a un sistema termodinàmic quan el procés termodinàmic es realitza de manera reversible, a temperatura constant.

Nota
Matemàticament, l'energia de Helmholtz s'expressa com ∆_T A ≤ W_útil.

L'energia de Helmholtz és una funció d'estat que depèn de l'energia interna, la temperatura i l'entropia: A = U − TS.

L'energia de Helmholtz va ser introduïda per H. L. F. von Helmholtz l'any 1882 amb el nom de energia lliure per a tenir en compte la part d'energia útil, ja que una part estava lligada al procés termodinàmic.

El segon principi de la termodinàmica dona un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Helmholtz en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i volum constants, pels quals l'energia de Helmholtz ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés.

En química de superfícies es pot utilitzar el símbol F per a l'energia de Helmholtz per a evitar la confusió amb el símbol A emprat per a l'àrea.