1.
escultura tova
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Pràctica escultòrica que es caracteritza per l'ús de materials no rígids, conreada especialment als anys seixanta i setanta del segle XX. [...]
|
2.
escultura
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Obra artística resultat de modelar, tallar o esculpir figures en qualsevol material, o d'ajuntar elements tridimensionals de diferent procedència. [...]
|
3.
escultura
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Art d'afaiçonar una figura en pedra, fusta, metall, fang o un altre material. [...]
|
4.
escultura arquitectònica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
figura que s'ha esculpit o aplicat a la superfície d'un element arquitectònic, normalment en una zona exterior. [...]
|
5.
escultura esmaltada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Escultura, sigui una talla en relleu o una escultura aïllada, feta de ceràmica amb esmaltat vitri. [...]
|
6.
escultura panxuda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Escultura de pedra que representa una figura humana de sexe no determinat asseguda, calva, amb els ulls tancats i inflats, el nas aplanat, les galtes grosses, els llavis gruixuts i rectes, sense coll, amb els braços envoltant una gran panxa i les mans obertes. [...]
|
7.
escultura tova
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Escultura realitzada amb materials no rígids, característica dels anys seixanta i setanta del segle XX. [...]
|
8.
proplasma
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Esbós d'una escultura fet de fang o de cera. [...]
|
9.
pròtoma
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Escultura que representa el cap i la part superior del cos d'un animal. [...]
|
10.
contraposat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Representació de la figura humana pròpia de l'escultura clàssica i de la pintura i l'escultura del Renaixement basada en la disposició inversa d'unes parts del cos respecte de les altres per a evitar la frontalitat i la simetria i donar sensació de dinamisme i equilibri. [...]
|