Àrea temàtica
Indoeuropea > Eslava > Oriental

Àrea temàtica
Europa > Bielorússia

Àrea temàtica
Europa > Letònia

Àrea temàtica
Europa > Lituània

Àrea temàtica
Europa > Polònia

Àrea temàtica
Europa > Ucraïna

ca - belarús
ca - bielorús
cod - belaruskaja mova
cod - belaruski
ar - البلاروسية
cy - Bielorwseg
de - Weißrussisch
en - Belarusian
es - bielorruso
eu - bielorrusiera
fr - biélorusse
gl - bielorruso
gn - vielorúso
it - bielorusso
ja - ベラルーシ語
nl - Wit-Russisch
oc - bielorús
pt - bielorrusso
ru - Белорусский язык
sw - Byelorussian
tmh - Tabyelurust
zh - 白俄罗斯语

Definició
El belarús ocupa una posició intermèdia entre el rus i l'ucraïnès, les altres dues llengües eslaves orientals, i, a més, presenta certs trets que l'acosten al polonès.

La llengua va renéixer com a eina literària a mitjan segle XIX, amb una llengua estàndard basada en el parlar de Minsk. En aquesta època, i fins al principi del segle XX, s'utilitzaven per a escriure'l tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. El règim soviètic en va dur l'oficialització i una certa florida, però la primacia atorgada al rus, oficial a tot l'estat, en va entrebancar sempre la normalització i va mantenir la població bilingüitzada.

L'ús de l'alfabet ciríl·lic va esdevenir exclusiu. Tot i que el belarús va ser declarat única llengua oficial amb la dissolució de la Unió Soviètica i la independència del país (1991), la preeminència del rus va ser restablerta pel govern autoritari que al cap de poc va pujar al poder, que el va tornar a proclamar cooficial.